Hem treballat el primer capítol d'aquest llibre a classe. A casa cadascú s'ha preparat la lectura per posteriorment parlar a l'aula sobre el tema. Us mostro el meu resum i les idees que van anar sorgint a l'aula.
RESUM PRIMER CAPÍTOL
Ens
trobem en el moment en què l'ésser humà ha patit les modificacions més
profundes i massives de tots els temps a un ritme de vèrtic. Hi ha autors que
l'anomenen l'era electrònica, la “aldea global”, l'era
cientificotecnològica... L'autor Alvin Toffler l'anomena la tercera
onada. La imatge ha passat a ser la primera font de comunicació. En
algunes poblacions s'ha passat de la cultura de la paraula a la de la
imatge sense passar pel pas intermedi de l'escriptura i el llibre. Les
noves tecnologies provoquen canvis culturals que alhora generen canvis
en la nostra societat: hi ha una interrelació entre les tecnologies, la
cultura i les transferències socials produint un canvi radical. Com a conseqüència d'aquests canvis els objectius i els plantejaments pedagògics de les escoles han de canviar “las instituciones escolares malgastan cada día más y más energia para preparar a los alumnos para un mundo que ya no existe”G.B Leonard i McLuhan (1972), pàg 89. Les
generacions nascudes a l'era electrònica, a través dels mitjans
tecnològics de masses té una nova visió del món, aquest món tecnològic. A
l'escola no se'ls prepara per l´ús racional d'aquests nous mitjans.
S'ha mostrat poruga davant d'aquests canvis, excusant-se pel preu dels
mitjans tecnològics didàctics a nivell personal i social. S'haurien
d'integrar a l'escola per optimitzar el procés
d'ensenyament-aprenentatge. L'ésser
humà sempre ha tingut por al canvi. Els canvis produeixen inseguretat,
tensions i conflictes. Les escoles veuen en perill la cultura de la
lletra impresa i dónen argumentacions de tipus cultural i acusen a aquests nous mitjans de ser incapacos de subtituir eficaçment als llibres. La por al
canvi i la obssesió en el passat han fet que l'escola no s'adapti als
canvis tecnològics i socials que es produeixen. Frank Lloyd “Un experto es un hombre que ha dejado de pensar: sabe”. (pàg 21). Henry
Dieuzeide “La educación es la única en la que la tecnología no puede
acrecentar el potencial humano, y la única actividad que se siente capaz
de cambiar el mundo sin admitir que ella misma pueda sufrir alguna
modificacion”. Citat per E.Calzavara i E.Celli (1975), pàg 7. Pàg 22. Les
dades comparables sobre el fracàs escolar i l'eficàcia dels mitjans de
masses és alarmant. La majoria d'adolescents espanyols reben el 80%
d'informació a través dels mitjans de masses. Això fa que no s'entengui
perquè l'escola no prepara als joves a través d'aquests mitjans. Per
tant hi ha una disociació entre l'escola i la societat, entre la
realitat del món extraescolar amb la que s'imposa dins l'escola. Pàg
23 “En el congreso de Psiquiatria Infantil celebrado en Francia en
julio de 1979 se presentaron los resultados de un estudio realizado
sobre tres mil niños franceses. Un 44% prefería afectivamente a la
televisión que a su padre. Un 20% prefería afectivamente a la televisión
que a su madre. Sólo un 36% concedía preferencia afectiva a padre y
madre por encima de la televisión”. La
televisió i avui dia altres mitjans tenen molta importància
des de punt de vista de les emocions, els sentiments i els continguts.
Els hemisferis cerebrals (pàg 24)
Ambdós hemisferis participen en l'elaboració del pensament humà i la configuració del comportament.
HEMISFERI
ESQUERRE
HEMISFERI
DRET
Controla
el costat dret del cos.
Té les funcions
de lectura, escriptura, càlcul, aritmètica, classificació, la
lògica
Funcions
lligades al llenguatge i l'abstracció.
Més
sensibilitzat per les imatges
Desenvolupament
lineal, lògic i racional del pensament, percepció d'esquemes
significatius...
Hemisferi
intel·lectual, analític, dominant i actiu.
Preval
en el pensament analític i la lògica formal.
Analitzes
seqüencies de coses.
Exemple:
Lectura d’un llibre. Implica dos anàlisi: gramàtic (saber cada
paraula què significa), lògic (entendre la frase). Són dos
nivells. (pàg
26) “el hombre que lee es un hombre deductivo, racional,
analítico, riguroso, preciso”.
Controla
el costat esquerre del cos.
Funcions
com el reconeixement immediat dels rostres, la distinció i el
record de les formes, la discriminació d'acords musicals, la
reconstrucció mental de conjunts a partir de fragments.
Regeix
les funcions espacials no verbals.
Major
sensibilitat acústica.
Controla
les dimensions artístiques, simbòliques, espacials i musicals.
Hemisferi
emocional, intuïtiu, creatiu i sintètic. És el secundari,
l'espiritual i receptiu.
Preval
en tota aproximació global, concreta i emocional a la realitat.
Comprens
el conjunt de les coses.
Quan
veus una imatge la sents (sensació) → “Es
una operacion sintética que se realiza primariamente de manera
global” Pàg 26.
“el
nuevo hombre con predominio del hemisferio derecho, comprende sobretodo de un modo sensitivo, dejando que vibren todos sus sentidos. Conoce a traves de sensaciones. Reacciona ante los estímulos de los sentidos, no ante argumentaciones de la razón"pàg 26.
“El
vendedor ambulante que antaño recorría los pueblos intentaba convencer
racionalmente de la bondad de su mercancía. Hoy los grandes almacenes
apenas si se preocupan a dar a conocer las cualidades objectivas de los
productos que venden. Sumergen al posible cliente en un clima
eminentemente sensual, en el que lo que cuentan primordialmente son
sensaciones visuales (escaparates, mostradores, luz y color), las
sensaciones sonoras (música ambiental, eslóganes sugerentes) y
sensaciones táctiles (refrigeración, aire acondicionado). Igualmente
opera la publicidad..” pàg 26.
Com
veiem abans els venedors explicaven les qualitats del producte que
venien, ara es basen en la part emocional, en el so, la imatge...
Els dos hemisferis tracten de diferent manera la informació i fan procesos mentals qualitativament diferents.
A
la cultura occidental l'hemisferi esquerre va anar adquirint
gradualment el predomini des de la civilització grega i l'imperi
grecoromà. Per primera vegada torna a predominar l'hemisferi dret gracies als mitjans de masses de l'era electrònica.
Els
nous mitjans de comunicació ens creen noves percepcions sensorials,
noves maneres de pensar, actuar, expressar-nos...per tant creen noves
formes de pensament i expressió en els procesos mentals i les pautes de
percepció dels nostres sentits. Això fa que es modifiqui l'ésser humà,
es crea un comportament intel·lectual i afectiu nou i un nou tipus
d'intel·ligència gràcies al so i la imatge. Hi ha una nova sensibilitat i
percepció de l'espai, i la música en forma part. Allò que percebem
visual i auditivament és indestriable a l'hora de percebre la realitat.
Al predominar l'hemisferi dret reaccionem a través dels estímuls dels
sentits no davant argumentacions de la raó.
Pàg
25. Mc Luhan. “los medios de comunicación, cambiando el entorno, hacen
surgir en nosotros relaciones únicas de percepcion sensorial. La
extensión de un sentido cualquiera transforma nuestra manera de pensar y
de actuar, nuestra manera de percibir el mundo. Cuando cambian estas
relaciones cambia el hombre.”
Hi ha un canvi en la nostra manera de pensar, de fer, d’actuar i
d’entendre.
Exemple: El descobriment de l’avió. Abans de l’existència de
l’avió la gent no viatjava tant i la distància entre els països
semblava molt més gran del que ara percebem. Amb l’avió les distàncies
semblen molt més curtes, tot esta “aquí al costat”. Hi ha una nova visió
del món després d’aquest descobriment.
Nou llenguatge Aquest món audiovisual
ha fet que neixi un nou llenguatge. No és una qüestió d'hemisferis sinó
de llenguatge. No es tracta de fer servir mitjans audiovisuals sinó d'expressar-se audiovisualment, donar prioritat a l'hemisferi que ha adquirit més importància en aquesta nova era. Pel·lícules de Sergeo M. Eisenstein. “El cine opera de la imagen a la emoción y de la emoción a la idea”. Quan estem al cinema no pensem, sentim: angoixa, tristesa, alegria, temor,ansia,
eufòria, aburriment, nostàlgia, gelosia, sorpresa, relax, ràbia, odi,
incomprensió, malenconia, confussió, curiositat, excitació,
ressentiment, tendresa, empatia... Quan sortim del cinema pensem, relfexionem.
Exemple:
Primavera idealitzada creada per agents publicitaris. Es va directament a l’àmbit emocional.
Claude Santelli“el lenguaje audiovisual es aquel que comunica las ideas a través de las emociones”. (pàg 28) → combina la imatge i l’audio. Es tracta doncs de comunicar idees a través de les emocions, no únicament través de conceptes.
P.Babin i M.F Kouloumdjian defineixen el llenguatge audiovisual mitjançant 7 trets principals:
Barreja de so-paraula-imatge per tal de crear una experiència unificada.
Llenguatge popular
Dramatització: l'acció.
Relació figura-fons, establint relacions entre els dos conceptes.
Presència: el canal electrònic amplifica aquest efecte. “Se ve o se oye con todo el cuerpo”.
Compsició per “flashing”: aspectes que destaquen sobre un fons comú. Ex: anunci. Les imatges no tenen un significat, però amb una cançó o música donen a entendre un
missatge que acostuma a ser una emoció.
Encadenat de mosaic: té sentit quan es mira en conjunt. Quan no és lineal. Segueix una lògica en la qual estem habituats.
Mc Luhan “el niño actual crece absurdo, porque vive en dos mundos, y ninguno de los dos le ayuda a crecer”. (pàg 29).
Freinet
“ Este desorden cultural persistirá mientras la escuela pretenda educar
a los niños con instrumentos y sistemas válidos hace cincuenta años,
pero desbordados por la técnica contemporánea. Subsistirán, por una
parte, la escuela, las lecciones, los brazos cruzados, las
memorizaciones, los ejercicios muertos, y fuera de la escuela la
borrachera de imágenes, de ilustraciones y de cine”. Pàg 29.
Mc
Luhan (1968) pàg 8. “ Nuestra era de la angustia es en gran medida el
resultado del esfuerzo por resolver los problemas de hoy con los medios y
conceptos de ayer”. Pàg 29.
La “educación en estéreo” és la resposta al repte que els mitjans de masses han llançat a l’escola. Vol ser unificadora i integradora. “En
ocasiones será el registro artístico, global, intuitivo, gustativo, el
que domine. En otros, el registro analítico, riguroso, secuencial,
abstracto. Del uno al otro hay uyn puente, pero respetando los puntos de
vista y las dominancias”. P. Babin i Mc Luhan (1980), pàg 125. Pàg
31 llibre. Es tracta de fer un pont entre l’hemisferi esquerre i el
dret. Això s’aconseguirà mitjançant la comunicació, el diàleg... Es
passarà de les emocions a l’hemisferi racional. “Del hombre fragmentado al hombre integral” (pàg 31).
L’audiovisual és un bon mitjà per aconseguir-ho ja que té la millor
part dels mitjans de masses i la cultura del llibre, facilitant la
unificació de l’entorn cultural i varies possibilitats expressives. “El
vídeo didáctico facilita la coherencia entre la sensibilidad del
alumno, la especificidad del medio y la evolución del sistema social”.
(pàg 31.) L’escola
passa a ser un centre d’aprenentatge que a part de transmetre
coneixements vol enriquir els alumnes amb experiències de tot tipus. “Es
la oportunidad de que el alumno elabore un proyecto propio de
personalidad mediante la integración de todas sus facultades físicas y
psíquicas y mediante la interrelación constante con el grupo, con la
clase, con la escuela, con la sociedad en general”. (pàg 32). “El vídeo es algo más que una técnica. Es un reto para la escuela”.
Per tant cal educar mitjançant l’hemisferi dret i l’esquerre, però sobretot amb el dret ja que és amb el que coneixem.