Hem treballat el primer capítol d'aquest llibre a classe. A casa cadascú s'ha preparat la lectura per posteriorment parlar a l'aula sobre el tema. Us mostro el meu resum i les idees que van anar sorgint a l'aula.
RESUM PRIMER CAPÍTOL
Ens
trobem en el moment en què l'ésser humà ha patit les modificacions més
profundes i massives de tots els temps a un ritme de vèrtic. Hi ha autors que
l'anomenen l'era electrònica, la “aldea global”, l'era
cientificotecnològica... L'autor Alvin Toffler l'anomena la tercera
onada. La imatge ha passat a ser la primera font de comunicació. En
algunes poblacions s'ha passat de la cultura de la paraula a la de la
imatge sense passar pel pas intermedi de l'escriptura i el llibre. Les
noves tecnologies provoquen canvis culturals que alhora generen canvis
en la nostra societat: hi ha una interrelació entre les tecnologies, la
cultura i les transferències socials produint un canvi radical.
Com a conseqüència d'aquests canvis els objectius i els plantejaments pedagògics de les escoles han de canviar “las instituciones escolares malgastan cada día más y más energia para preparar a los alumnos para un mundo que ya no existe” G.B Leonard i McLuhan (1972), pàg 89. Les generacions nascudes a l'era electrònica, a través dels mitjans tecnològics de masses té una nova visió del món, aquest món tecnològic. A l'escola no se'ls prepara per l´ús racional d'aquests nous mitjans. S'ha mostrat poruga davant d'aquests canvis, excusant-se pel preu dels mitjans tecnològics didàctics a nivell personal i social. S'haurien d'integrar a l'escola per optimitzar el procés d'ensenyament-aprenentatge.
L'ésser humà sempre ha tingut por al canvi. Els canvis produeixen inseguretat, tensions i conflictes. Les escoles veuen en perill la cultura de la lletra impresa i dónen argumentacions de tipus cultural i acusen a aquests nous mitjans de ser incapacos de subtituir eficaçment als llibres. La por al canvi i la obssesió en el passat han fet que l'escola no s'adapti als canvis tecnològics i socials que es produeixen.
Frank Lloyd “Un experto es un hombre que ha dejado de pensar: sabe”. (pàg 21).
Henry Dieuzeide “La educación es la única en la que la tecnología no puede acrecentar el potencial humano, y la única actividad que se siente capaz de cambiar el mundo sin admitir que ella misma pueda sufrir alguna modificacion”. Citat per E.Calzavara i E.Celli (1975), pàg 7. Pàg 22.
Les dades comparables sobre el fracàs escolar i l'eficàcia dels mitjans de masses és alarmant. La majoria d'adolescents espanyols reben el 80% d'informació a través dels mitjans de masses. Això fa que no s'entengui perquè l'escola no prepara als joves a través d'aquests mitjans. Per tant hi ha una disociació entre l'escola i la societat, entre la realitat del món extraescolar amb la que s'imposa dins l'escola.
Pàg 23 “En el congreso de Psiquiatria Infantil celebrado en Francia en julio de 1979 se presentaron los resultados de un estudio realizado sobre tres mil niños franceses. Un 44% prefería afectivamente a la televisión que a su padre. Un 20% prefería afectivamente a la televisión que a su madre. Sólo un 36% concedía preferencia afectiva a padre y madre por encima de la televisión”.
La televisió i avui dia altres mitjans tenen molta importància des de punt de vista de les emocions, els sentiments i els continguts.
Com a conseqüència d'aquests canvis els objectius i els plantejaments pedagògics de les escoles han de canviar “las instituciones escolares malgastan cada día más y más energia para preparar a los alumnos para un mundo que ya no existe” G.B Leonard i McLuhan (1972), pàg 89. Les generacions nascudes a l'era electrònica, a través dels mitjans tecnològics de masses té una nova visió del món, aquest món tecnològic. A l'escola no se'ls prepara per l´ús racional d'aquests nous mitjans. S'ha mostrat poruga davant d'aquests canvis, excusant-se pel preu dels mitjans tecnològics didàctics a nivell personal i social. S'haurien d'integrar a l'escola per optimitzar el procés d'ensenyament-aprenentatge.
L'ésser humà sempre ha tingut por al canvi. Els canvis produeixen inseguretat, tensions i conflictes. Les escoles veuen en perill la cultura de la lletra impresa i dónen argumentacions de tipus cultural i acusen a aquests nous mitjans de ser incapacos de subtituir eficaçment als llibres. La por al canvi i la obssesió en el passat han fet que l'escola no s'adapti als canvis tecnològics i socials que es produeixen.
Frank Lloyd “Un experto es un hombre que ha dejado de pensar: sabe”. (pàg 21).
Henry Dieuzeide “La educación es la única en la que la tecnología no puede acrecentar el potencial humano, y la única actividad que se siente capaz de cambiar el mundo sin admitir que ella misma pueda sufrir alguna modificacion”. Citat per E.Calzavara i E.Celli (1975), pàg 7. Pàg 22.
Les dades comparables sobre el fracàs escolar i l'eficàcia dels mitjans de masses és alarmant. La majoria d'adolescents espanyols reben el 80% d'informació a través dels mitjans de masses. Això fa que no s'entengui perquè l'escola no prepara als joves a través d'aquests mitjans. Per tant hi ha una disociació entre l'escola i la societat, entre la realitat del món extraescolar amb la que s'imposa dins l'escola.
Pàg 23 “En el congreso de Psiquiatria Infantil celebrado en Francia en julio de 1979 se presentaron los resultados de un estudio realizado sobre tres mil niños franceses. Un 44% prefería afectivamente a la televisión que a su padre. Un 20% prefería afectivamente a la televisión que a su madre. Sólo un 36% concedía preferencia afectiva a padre y madre por encima de la televisión”.
La televisió i avui dia altres mitjans tenen molta importància des de punt de vista de les emocions, els sentiments i els continguts.
Els hemisferis cerebrals (pàg 24)
Ambdós hemisferis participen en l'elaboració del pensament humà i la configuració del comportament. | HEMISFERI ESQUERRE | HEMISFERI DRET |
Exemple: Lectura d’un llibre. Implica dos anàlisi: gramàtic (saber cada paraula què significa), lògic (entendre la frase). Són dos nivells. (pàg 26) “el hombre que lee es un hombre deductivo, racional, analítico, riguroso, preciso”. |
“el nuevo hombre con predominio del hemisferio derecho, comprende sobretodo de un modo sensitivo, dejando que vibren todos sus sentidos. Conoce a traves de sensaciones. Reacciona ante los estímulos de los sentidos, no ante argumentaciones de la razón"pàg 26. |
“El
vendedor ambulante que antaño recorría los pueblos intentaba convencer
racionalmente de la bondad de su mercancía. Hoy los grandes almacenes
apenas si se preocupan a dar a conocer las cualidades objectivas de los
productos que venden. Sumergen al posible cliente en un clima
eminentemente sensual, en el que lo que cuentan primordialmente son
sensaciones visuales (escaparates, mostradores, luz y color), las
sensaciones sonoras (música ambiental, eslóganes sugerentes) y
sensaciones táctiles (refrigeración, aire acondicionado). Igualmente
opera la publicidad..” pàg 26.
Com
veiem abans els venedors explicaven les qualitats del producte que
venien, ara es basen en la part emocional, en el so, la imatge...
Els dos hemisferis tracten de diferent manera la informació i fan procesos mentals qualitativament diferents.
A
la cultura occidental l'hemisferi esquerre va anar adquirint
gradualment el predomini des de la civilització grega i l'imperi
grecoromà. Per primera vegada torna a predominar l'hemisferi dret gracies als mitjans de masses de l'era electrònica.
Els
nous mitjans de comunicació ens creen noves percepcions sensorials,
noves maneres de pensar, actuar, expressar-nos...per tant creen noves
formes de pensament i expressió en els procesos mentals i les pautes de
percepció dels nostres sentits. Això fa que es modifiqui l'ésser humà,
es crea un comportament intel·lectual i afectiu nou i un nou tipus
d'intel·ligència gràcies al so i la imatge. Hi ha una nova sensibilitat i
percepció de l'espai, i la música en forma part. Allò que percebem
visual i auditivament és indestriable a l'hora de percebre la realitat.
Al predominar l'hemisferi dret reaccionem a través dels estímuls dels
sentits no davant argumentacions de la raó.
Pàg
25. Mc Luhan. “los medios de comunicación, cambiando el entorno, hacen
surgir en nosotros relaciones únicas de percepcion sensorial. La
extensión de un sentido cualquiera transforma nuestra manera de pensar y
de actuar, nuestra manera de percibir el mundo. Cuando cambian estas
relaciones cambia el hombre.”
Hi ha un canvi en la nostra manera de pensar, de fer, d’actuar i
d’entendre.
Exemple: El descobriment de l’avió. Abans de l’existència de
l’avió la gent no viatjava tant i la distància entre els països
semblava molt més gran del que ara percebem. Amb l’avió les distàncies
semblen molt més curtes, tot esta “aquí al costat”. Hi ha una nova visió
del món després d’aquest descobriment.
Nou llenguatge
Aquest món audiovisual ha fet que neixi un nou llenguatge. No és una qüestió d'hemisferis sinó de llenguatge. No es tracta de fer servir mitjans audiovisuals sinó d'expressar-se audiovisualment, donar prioritat a l'hemisferi que ha adquirit més importància en aquesta nova era.
Pel·lícules de Sergeo M. Eisenstein. “El cine opera de la imagen a la emoción y de la emoción a la idea”.
Quan estem al cinema no pensem, sentim: angoixa, tristesa, alegria, temor, ansia, eufòria, aburriment, nostàlgia, gelosia, sorpresa, relax, ràbia, odi, incomprensió, malenconia, confussió, curiositat, excitació, ressentiment, tendresa, empatia...
Quan sortim del cinema pensem, relfexionem.
Exemple:
Primavera idealitzada creada per agents publicitaris. Es va directament a l’àmbit emocional.
Claude Santelli “el lenguaje audiovisual es aquel que comunica las ideas a través de las emociones”. (pàg 28) → combina la imatge i l’audio.
Es tracta doncs de comunicar idees a través de les emocions, no únicament través de conceptes.
Claude Santelli “el lenguaje audiovisual es aquel que comunica las ideas a través de las emociones”. (pàg 28) → combina la imatge i l’audio.
Es tracta doncs de comunicar idees a través de les emocions, no únicament través de conceptes.
P.Babin i M.F Kouloumdjian defineixen el llenguatge audiovisual mitjançant 7 trets principals:
- Barreja de so-paraula-imatge per tal de crear una experiència unificada.
- Llenguatge popular
- Dramatització: l'acció.
- Relació figura-fons, establint relacions entre els dos conceptes.
- Presència: el canal electrònic amplifica aquest efecte. “Se ve o se oye con todo el cuerpo”.
- Compsició per “flashing”: aspectes que destaquen sobre un fons comú. Ex: anunci. Les imatges no tenen un significat, però amb una cançó o música donen a entendre un missatge que acostuma a ser una emoció.
- Encadenat de mosaic: té sentit quan es mira en conjunt. Quan no és lineal. Segueix una lògica en la qual estem habituats.
Freinet “ Este desorden cultural persistirá mientras la escuela pretenda educar a los niños con instrumentos y sistemas válidos hace cincuenta años, pero desbordados por la técnica contemporánea. Subsistirán, por una parte, la escuela, las lecciones, los brazos cruzados, las memorizaciones, los ejercicios muertos, y fuera de la escuela la borrachera de imágenes, de ilustraciones y de cine”. Pàg 29.
Mc Luhan (1968) pàg 8. “ Nuestra era de la angustia es en gran medida el resultado del esfuerzo por resolver los problemas de hoy con los medios y conceptos de ayer”. Pàg 29.
La “educación en estéreo” és la resposta al repte que els mitjans de masses han llançat a l’escola. Vol ser unificadora i integradora. “En ocasiones será el registro artístico, global, intuitivo, gustativo, el que domine. En otros, el registro analítico, riguroso, secuencial, abstracto. Del uno al otro hay uyn puente, pero respetando los puntos de vista y las dominancias”. P. Babin i Mc Luhan (1980), pàg 125. Pàg 31 llibre. Es tracta de fer un pont entre l’hemisferi esquerre i el dret. Això s’aconseguirà mitjançant la comunicació, el diàleg... Es passarà de les emocions a l’hemisferi racional. “Del hombre fragmentado al hombre integral” (pàg 31). L’audiovisual és un bon mitjà per aconseguir-ho ja que té la millor part dels mitjans de masses i la cultura del llibre, facilitant la unificació de l’entorn cultural i varies possibilitats expressives. “El vídeo didáctico facilita la coherencia entre la sensibilidad del alumno, la especificidad del medio y la evolución del sistema social”. (pàg 31.) L’escola passa a ser un centre d’aprenentatge que a part de transmetre coneixements vol enriquir els alumnes amb experiències de tot tipus. “Es la oportunidad de que el alumno elabore un proyecto propio de personalidad mediante la integración de todas sus facultades físicas y psíquicas y mediante la interrelación constante con el grupo, con la clase, con la escuela, con la sociedad en general”. (pàg 32). “El vídeo es algo más que una técnica. Es un reto para la escuela”.
Per tant cal educar mitjançant l’hemisferi dret i l’esquerre, però sobretot amb el dret ja que és amb el que coneixem.
