XARXA TERRITORIAL D'EDUCACIÓ INFANTIL
A CATALUNYA. Associació de mestres Rosa Sensat; Documentar, una
mirada nova. Temes d'infància
Aquest
llibre pertany a l'Associació de Mestres Rosa Sensat dins la
col·lecció “Temes d'infància” i neix arrel de l'acord per
treballar la documentació a parvularis i escoles bressol, en la
Xarxa Territorial d'Educació Infantil de Catalunya. Està dividit en
quatre apartats: el primer “Documentar, una mirada nova” consta
de nou pàgines i ens mostra com va sorgir la documentació, exemples
de les primeres escoles que van començar a documentar, les primeres
fotografies que es van fer, les inquietuds d'alguns mestres que en
volien aprendre cada vegada més, què entenien cadascun d'ells per
documentació i perquè podria ser útil com a eina pedagògica. El
segon apartat, “trenta històries, trenta mirades” ens mostren
trenta experiències quotidianes de diferents infants d'edats
diverses a través de les fotografies i unes breus explicacions que
ens informen sobre els seus protagonistes i ens situen en la
història: “ mirar o veure, menjar és alimentar-se?, qui
descobreix qui?, una responsabilitat, un plaer; joc amb la llum...”.
La tercera part, “sentit de la documentació seleccionada” ens
explica què és la documentació, perquè serveix, quines
fotografies són útils i quines no, com podem fer-ho, quins temes
s'han triat i perquè, quin sentit té i la importància que se'n
desprèn. Per últim, “quan la curiositat no s'esgota” ens mostra
dues converses d'exemple de persones de la xarxa . En la primera dues
mestres van reflexionant sobre la documentació i es van ajudant
conjuntament formant així conceptes entre ambdues. En la segona
s'afegeix un altre interlocutor que dóna nous punts de vista
subjectius sobre els temes tractats i per tant en sorgeix una nova
interpretació.
El
llibre es tanca amb una pàgina d'agraïments a totes les persones de
la xarxa que han fet possible aquest projecte, als protagonistes de
les trenta històries de les escoles bressol i a les encarregades de
documentar-les.
“Documentar,
una mirada nova” ha estat escrit amb un llenguatge planer, sovint
amb frases llargues però no recarregades i oracions explicatives. El
llenguatge és clar i unívoc amb la finalitat que el lector entengui
clarament les històries que es narren, el perquè de la documentació
i quines utilitats pot tenir per als professionals de l'educació
infantil.
Conèixer
una nova manera d'aprendre i ensenyar en l'educació infantil és
sempre un plaer. Sabia que alguns mestres feien fotografies a l'aula
mentre els infants realitzaven diverses activitats però no pas que
ho utilitzessin com a eina pedagògica. Sovint algunes mestres ho
feien buscant una finalitat estètica i simple: perquè els pares i
mares poguessin tenir un record de l'estada del seu fill/a a
l'escola o bé per tenir un record dels seus alumnes. La documentació
va més enllà, mostra com l'infant aprèn, experimenta, es
relaciona, descobreix, explora... i no només a través d'un escrit,
que és el que estem acostumats, sinó a través de fotografies i
pel·lícules que fan que tot això que aprenen ho puguem veure amb
més facilitat i claredat podent conservar-ho durant un temps
indeterminat. A més ho podem compartir amb altres escoles i diversos
nivells educatius i això fa que hi hagi més vivències, més
aprenentatges i per tant més coneixements sobre les eines que podem
utilitzar els professionals que treballem en l'ensenyament en
aquestes edats. A més és una eina que deixa ser lliure l'infant,
deixa que experimenti el seu entorn, es relacioni lliurement amb els
seus companys i descobrir fins on pot arribar. Ell és el
protagonista i la mestra (o el mestre) l'acompanya en el seu camí,
d'aquesta manera va construint la seva autonomia. Aprèn, sense
adonar-se'n, diferents maneres d'aprendre coses que el construiran
com a persona i seran vitals per a la seva vida adulta. Alhora la
mestra reflexiona sobre l'acció del nen/a, els seus aprenentatges i
la pròpia pràctica educativa, d'aquesta manera pot reajustar-la
segons els resultats obtinguts i els objectius plantejats.
A
través de la documentació també es poden fer debats sobre les
diferents maneres de realitzar-la, dependrà dels objectius
plantejats, l'edat dels infants, el lloc, de les persones que la
realitzin... Això fa que no hi hagi una única manera de documentar
i ens servirà molt per veure com ho fan els altres, compartir les
experiències que se'n deriven i aprendre nous punts de vista i
diferents maneres de documentar.
