Documentar, una mirada nova

XARXA TERRITORIAL D'EDUCACIÓ INFANTIL A CATALUNYA. Associació de mestres Rosa Sensat; Documentar, una mirada nova. Temes d'infància

Aquest llibre pertany a l'Associació de Mestres Rosa Sensat dins la col·lecció “Temes d'infància” i neix arrel de l'acord per treballar la documentació a parvularis i escoles bressol, en la Xarxa Territorial d'Educació Infantil de Catalunya. Està dividit en quatre apartats: el primer “Documentar, una mirada nova” consta de nou pàgines i ens mostra com va sorgir la documentació, exemples de les primeres escoles que van començar a documentar, les primeres fotografies que es van fer, les inquietuds d'alguns mestres que en volien aprendre cada vegada més, què entenien cadascun d'ells per documentació i perquè podria ser útil com a eina pedagògica. El segon apartat, “trenta històries, trenta mirades” ens mostren trenta experiències quotidianes de diferents infants d'edats diverses a través de les fotografies i unes breus explicacions que ens informen sobre els seus protagonistes i ens situen en la història: “ mirar o veure, menjar és alimentar-se?, qui descobreix qui?, una responsabilitat, un plaer; joc amb la llum...”. La tercera part, “sentit de la documentació seleccionada” ens explica què és la documentació, perquè serveix, quines fotografies són útils i quines no, com podem fer-ho, quins temes s'han triat i perquè, quin sentit té i la importància que se'n desprèn. Per últim, “quan la curiositat no s'esgota” ens mostra dues converses d'exemple de persones de la xarxa . En la primera dues mestres van reflexionant sobre la documentació i es van ajudant conjuntament formant així conceptes entre ambdues. En la segona s'afegeix un altre interlocutor que dóna nous punts de vista subjectius sobre els temes tractats i per tant en sorgeix una nova interpretació.

El llibre es tanca amb una pàgina d'agraïments a totes les persones de la xarxa que han fet possible aquest projecte, als protagonistes de les trenta històries de les escoles bressol i a les encarregades de documentar-les.

“Documentar, una mirada nova” ha estat escrit amb un llenguatge planer, sovint amb frases llargues però no recarregades i oracions explicatives. El llenguatge és clar i unívoc amb la finalitat que el lector entengui clarament les històries que es narren, el perquè de la documentació i quines utilitats pot tenir per als professionals de l'educació infantil.

Conèixer una nova manera d'aprendre i ensenyar en l'educació infantil és sempre un plaer. Sabia que alguns mestres feien fotografies a l'aula mentre els infants realitzaven diverses activitats però no pas que ho utilitzessin com a eina pedagògica. Sovint algunes mestres ho feien buscant una finalitat estètica i simple: perquè els pares i mares poguessin tenir un record de l'estada del seu fill/a a l'escola o bé per tenir un record dels seus alumnes. La documentació va més enllà, mostra com l'infant aprèn, experimenta, es relaciona, descobreix, explora... i no només a través d'un escrit, que és el que estem acostumats, sinó a través de fotografies i pel·lícules que fan que tot això que aprenen ho puguem veure amb més facilitat i claredat podent conservar-ho durant un temps indeterminat. A més ho podem compartir amb altres escoles i diversos nivells educatius i això fa que hi hagi més vivències, més aprenentatges i per tant més coneixements sobre les eines que podem utilitzar els professionals que treballem en l'ensenyament en aquestes edats. A més és una eina que deixa ser lliure l'infant, deixa que experimenti el seu entorn, es relacioni lliurement amb els seus companys i descobrir fins on pot arribar. Ell és el protagonista i la mestra (o el mestre) l'acompanya en el seu camí, d'aquesta manera va construint la seva autonomia. Aprèn, sense adonar-se'n, diferents maneres d'aprendre coses que el construiran com a persona i seran vitals per a la seva vida adulta. Alhora la mestra reflexiona sobre l'acció del nen/a, els seus aprenentatges i la pròpia pràctica educativa, d'aquesta manera pot reajustar-la segons els resultats obtinguts i els objectius plantejats.

A través de la documentació també es poden fer debats sobre les diferents maneres de realitzar-la, dependrà dels objectius plantejats, l'edat dels infants, el lloc, de les persones que la realitzin... Això fa que no hi hagi una única manera de documentar i ens servirà molt per veure com ho fan els altres, compartir les experiències que se'n deriven i aprendre nous punts de vista i diferents maneres de documentar.