Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris GTIC. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris GTIC. Mostrar tots els missatges

divendres, 13 de febrer del 2015

Una nova eina: el Tagcrowd


Des de l’assignatura optativa “Descoberta de l’entorn” he treballat amb una eina nova per a mi, anomenada Tagcrowd. Es tracta d’un programa que visualitza les paraules clau seleccionats que es repeteixen amb més freqüència. És molt útil per a textos llargs. Ens pot recordar a l’eina Wordle, que vam treballar anteriorment, tot i que en aquesta última construíem el mosaic pensant en el resultat: les paraules que volíem destacar les escrivíem més vegades, les que menys,  poques vegades. 

En l’activitat que ens proposa el mestre de l’assignatura optativa, anomenada “Del compromís a la iniciativa”, cada alumna ha triat un objectiu a treballar amb el seu corresponent text.
Un cop triat el text hem de seleccionar les paraules que creiem importants i susceptibles a treballar a l’Educació Infantil, tant pel que fa als infants com per a la Comunitat Educativa.
A continuació trobareu el text que he analitzat. 

Primer, ens l’hem de llegir bé.
A continuació, seleccionem en groc les paraules que creiem que són susceptibles a treballar a l’aula d’Educació Infantil i a la Comunitat Educativa. 


Objectiu 3: Millorar la mobilitat i fer del carrer un entorn acollidor.
1. Assolir la màxima accessibilitat amb la mínima mobilitat. L’objectiu és la comunicació, no el trànsit.
2. Reequilibrar l’ús dels carrers a favor de la comunitat. Assignar prioritat de pas als vianants, bicicletes i transport públic, configurant l’espai adequadament i modificant els temps dels semàfors. Actuar especialment en els itineraris específics (escolars, esportius, turístics, etc.).
3. Aconseguir un excel·lent transport públic, complet, ràpid, accessible, net i econòmic, amb sistema tarifari integrat a tota la regió metropolitana. Millorar la connectivitat, ampliar les xarxes i augmentar la freqüència de servei així com les zones de prioritat per a bus i taxi. Crear una xarxa de transport públic porta a porta per a les persones amb mobilitat reduïda severa.
4. Pacificar el trànsit i millorar la seguretat viària. Reduir la velocitat màxima a 30 km/h a tots els carrers que no formin part de la xarxa bàsica. Reforçar el compliment dels límits de velocitat i evitar infraccions que pertorbin el funcionament de la circulació (dobles fileres, aparcament al carril bus i a les parades, al carril bici, sobre les voreres i altres zones de vianants).
5. Fomentar els desplaçaments a peu. Incrementar la superfície i la qualitat de la xarxa per a vianants, eliminant obstacles innecessaris i ordenant l’aparcament de motos. Aconseguir una amplada de vorera mínima de 3 m. i que tots els carrers de menys de 8 m. tinguin paviment únic i prioritat als vianants. Garantir l’accessibilitat universal en tot l’espai de pública concurrència.
6. Avançar en l’ús de la bicicleta com transport habitual. Ampliar i millorar la xarxa de carrils bici segregats de la calçada i de la vorera. Crear un pla integrat de carrils bici dins de cada barri, que contempli els aparcaments. Facilitar l’accés de bicicletes al transport públic metropolità.
7. Aconseguir una distribució de mercaderies àgil i ordenada usant els espais menys conflictius per als vianants i els veïns. Supeditar la llicència d’activitats per empreses amb un volum gran de mercaderies a la disponibilitat d’espais propis de magatzem, càrrega i descàrrega i promoure espais comunitaris de recepció/lliurament de mercaderies per a establiments propers.
8. Fomentar la complicitat en l’ús del carrer i el respecte entre usuaris dels diferents sistemes de transport. Promoure l’educació viària permanent i la formació per a la conducció responsable.
9. Disminuir l’impacte de la circulació sobre el medi ambient. Incentivar, amb les ordenances fiscals, l’ús de carburants poc contaminants i renovables (vehicles electrosolars, biofuels, híbrids, etc.), i progressar en l’adopció de mesures per disminuir el soroll del trànsit, especialment les motocicletes.
10. Impulsar un canvi cultural en relació a l’ús i abús del vehicle privat. Potenciar l’ús del transport públic, abonar iniciatives d’ús compartit del cotxe i establir mesures per dissuadir l’ús del vehicle privat a la ciutat. Estimular l’adopció de plans de mobilitat per part de grans empreses, polígons industrials, etc.

Copiem el text i l’enganxem on posa “Choose you text source” amb la pestanya “paste text” del programa Tagcrowd. Encara que ens posa que seleccionem l’idioma i la opció del català no hi sigui, podem posar “español” i ens sortirà igualment.
A l’apartat “Options” he seleccionat: “español”. A “show frequencies” he posat “yes”. La resta ho he deixat tal i com surt normalment.
Quan ho tenim tot cliquem: “VISUALIZE”.
Ens sortirà un requadre amb les paraules. A sota a l’esquerra veiem la opció “Save as...”. Cliquem i ens surten diferents opcions. Jo ho he desat com a PDF. Sinó també podeu fer un “print pantalla” i enganxar-ho al “Paint”, desant-lo com a jpg.
Si voleu posar-ho al vostre blog, cliqueu la opció “HTML embed”  per tal de copiar i enganxar l’adreça al vostre espai personal. 

Aquest és el resultat:

Com abans us comentava, l’altre eina que podeu utilitzar és el Wordle. És molt fàcil i visualment molt més atractiva. Un cop fet el disseny podem triar diferents tipologies de lletres. 
Com comencem?
Un cop som a la pàgina, on posa “Create your one” cliquem a “Create”. En el requadre que ens apareix hi posem les paraules, separades per comes. Les paraules que volem que apareguin més grans les posem més vegades.
Seguint l’exemple de l’activitat que estava realitzant, he seleccionat les següents paraules:
comunicació, vianants, bicicletes, transport públic, net, ràpid, econòmic, xarxa, seguretat viària, accessibilitat universal, carril bici, educació viària permanent, disminuir impacte medi ambient, vehicle privat.
Un cop seleccionades les més importants, repetint les que volem destacar en el mateix requadre. Quan ho tenim preparat cliquem “GO”. 

Aquest és el resultat: 



Coneixeu alguna eina semblant que ens vulgueu recomanar?

Moltes gràcies


dijous, 12 de gener del 2012

Es tanca una etapa i se'n comença una altra de nova!

El primer semestre del primer curs de Grau d'Educació Infantil ha finalitzat. Amb ell, l'assignatura de GTIC (Gestió de la Informació i TIC) s'ha acabat, com també Educació Física, Visual i Plàstica, Música, COED (Comunicació Oral, Escrita i Digital) i el Seminari.

Per aquest motiu, la finalitat del bloc canviarà. En un principi es basava en penjar els apunts que anàvem fent a classe (sobretot els de GTIC), les eines que anàvem aprenent a utilitzar i els diferents recursos que treballàvem o comentàvem. També hi vaig penjar material que vaig creure interessant, relacionat amb l'educació, encara que no era necessari.

A partir d'ara vull publicar recursos educatius i informació educativa que consideri rellevant amb tots vosaltres. És possible que també acabi compartint alguna informació de les assignatures que tindré aquest segon semestre, però no ho puc assegurar perquè no sé com seran. Potser no publico tant sovint com aquest semestre ja que no crec que disposi de tant temps, però procuraré fer-ho setmanalment.

Espero que us hagi sigut d'ajuda aquest blog i que el seguiu visitant amb les novetats que hi aniré afegint.
Per acabar us convido a veure una exposició presentada per Tantàgora, on participarà Roser Ros. Vam tenir el privilegi de sentir dos contes seus l'últim dia de Seminari, a la Facultat. Anteriorment a Seminari la nostra mestra ens havia explicat un conte de l'autora, de fet un dels que va explicar el dia que va venir a veure'ns.
Us vull presentar el regal que ens va fer la nostra mestra de seminari, "Carta d'un infant". És un text que val la pena llegir per reflexionar-hi.






Cliqueu aquí per veure més informació sobre l'espectacle.

Fins aviat!




dimecres, 7 de desembre del 2011

Mapa conceptual

Hem treballat els mapes conceptuals com a eina per representar idees, no sentiments ni emocions.
Mitjançant el programa Cmaptools, que és gratuït. Vegeu aquests vídeos didàctics sobre el seu funcionament.
És important que guardem l'arxiu on estiguem fent el mapa coneptual a la carpeta de Cmatools. Quan haguem acabat amb la feina l'hem de guardar com a arxiu de fotografia (jpg).

Amb la proposta del "Dinar de nadal" del blog de l'assignatura hem fet un mapa conceptual. Cada un serà diferent en funció del punt de vista que li hagi donat el que el realitza.

"El Dinar de Nadal

Per Nadal tota la família es reuneix a casa l'avia Maria, ella fa el dinar per a tots i aquest normalment consisteix en una escudella, un plat de carn i també neules i torrons de postres. Com que l'Àvia ja es gran, normalment l'ajuden els seus dos fills en Joan i el Marc.

En el dinar coincideixo amb les meves cosines i els meus cosins: La Maria, la Paula, en Genís i l'Eduard que són fills del meu oncle Marc. Cal dir que és un moment entranyable en el que parlem de totes les coses que ens han passat al llarg de l'any ja que ells no viuen a Barcelona com jo sinó que viuen a NewYork. Com sempre en arribar als postres en Genís fa el típic número amb els torrons d'Alacant i fa veure que se li trenca una dent. tothom riu menys la seva mare que pensa en el que costa el dentista.

La meva germana, la Maria també ve al dinar, i aquest any ho fa amb el seu fil, en Ramon, que no menja ni escudella ni carn ja que encara té 3 mesos.

El dinar comença puntualment a les dues del migdia i  acaba sempre a la mateixa hora, a les 5 de la tarda."


El meu mapa conceptual:



Glogster

El glogster és una eina que s'utilitza molt en educació ja que permet fer murals online, és un mural electrònic.
És considerada la desena topten educativa.
Algunes característiques que hi trobem són:

  • Hi podem afegir música, vídeos, fotogradies...
  • Podem desplegar certs elements.
  • És un programa que s'ha de treballar online. 
  • Vas coleccionant els teus glogsters en el teu espai.
  • Els podem compartir.
  • Té codi embed, per tant el podem inserir al nostre blog.
  • Podem transmetre emocions i raonaments.


Vegeu el tutorial:





El meu glogster

dilluns, 28 de novembre del 2011

Prezi

Avui coneixerem i practicarem el programa Prezi
No tenim diapositives, tenim un espai de treball on anem posant imatges, textos, sons, videos, és a dir, elements multimedials. De tot el que hi ha seleccionem uns quants i posem un “path”, un camí, que marca la ruta. 

 Com ens donem d'alta. 

Com fer servir Prezi 


Proposta 1: Crear un prezi senzill per anar provant les diferents possibilitats que presenta el programa.






Proposta 2: Explicar què és un prezi, des del programa Prezi, a partir d'una metàfora visual. 





Passos que haurem de fer:
  1. Donar-nos d’alta al prezi.
  2. Crear un doctument nou.
  3. Format pdf millor si n’hem de posar.
  4. Frame = Marcs
  5. Path: posar per ordre d’aparició.És el camí.
  6. Show: per veure-ho.
  7. Es guarda online, a la pàgina del Prezi.
  8. Sempre hem de fer servir fletxetes.
  9. Cal tenir internet per obrir-lo. 
Diferències amb PowerPoint:
  • no hi ha diapositives. En el powerpoint tenim diapositives i al prezi tenim un espai per treballar sense divisions.
  • Les divisions les fem amb els marcs (frames).
  • És un entorn online
  • Pot ser privat, públic o compartit (mirar a dalt).
  • Es pot habilitar la copia: que la gent s’ho copii.
  • Treballa amb flash, és a dir, no ho podrem llegir amb un IPAD o IPHONE (llenguatge de programació d’entorn web). 
  • S’adapta més a nosaltres, hi ha més flexibilitat.
  • No hem de fer servir un prezi com si fos un powerpoint.

dimecres, 9 de novembre del 2011

Moviemaker

El moviemaker es un programa molt bàsic per fer montatges amb vídeo i audio.
Vegeu alguns vídeos de tutorial:




Podem posar cançons de Jamendo ja que són lliures i gratuïtes.  

  • Si volem mirar les propietats del video (botó dret, propietats) veiem que com més informació  transmetem per segon més kb hi ha i més qualitats pot tenir la música. Ex: música de 194kB està bastant bé mentre que de 300kB és molta qualitat.  
  • Detalles: mirar fotograma, per saber com queda. El format estàndard és 720X576. 
  • 25 fotogrames per segon també és l’estàndard. Si n’hi ha poques quan es fan moviments ràpids sembla que la imatge salti. Com menys fotogrames menys pesa l’arxiu de video, per això les webcams en tenen poques
  • Pinnacle Studio és un programa de més qualitat, com el  Premiere.  
  • És molt important copiar sempre el projecte a una carpeta perquè així la podem anar traslladant i no perdem la informació. 
  • Com agafar un tros del video, tallar-lo i que quedi a l’inici del mateix:
  1. Arrossegar el vídeo al moviemaker.
  2. Clicar. Editar, dividir. Esborrar la part que no interessa (tros petit d’uns quants segons).  
  3. Arrossegar la part seleccionada a la part esquerre.
  4. Cal seguir una lògica cinematogràfica.
  • Per posar fotografies les hem de guardar a la carpeta (tots els arxius que volem posar els posem a la carpeta). Després arrosseguem. En les fotografies surt la durada (ex:5 segons)
  • Podem triar de cada retall, si volem sentir o no el so del vídeo i en quin volum, per si volem posar una altra música a sobre. Ho seleccionem > editar > volum de video (seleccionar el vídeo que volem). Si no ho volem d’enlloc seleccionem totes les parts.
  • Les transicions han de lligar, no podem posar plans diferents. Si no enganxa millor encadenar-ho. Seleccionar > Encadenar (seleccionar l’encadenat). Es poden fer servir però en moments comptats. Cal mirar els diversos efectes que hi ha per lligar les seqüències. Hem de posar l’efecte al segon retall perquè es produieixi el canvi entre el primer i el segon retall.
  • Al principi podem posar color sèpia (anitc) després podem pixelar (efecte) i passar a imatges en color, perquè doni la sensació de passar d'un temps antic al present. 
  • Editar música: seleccionar>eina de audio.
  • Per penjar text clicar: Text. Podem posar-lo a l'inici, al mig del vídeo, posar crèdits...
  • Per penjar el video a youtube, primer cal guardar-lo. Volem generar el video de la màxima qualitat possible.  Inici>desa la pel·lícula.  A la carpeta guardar-ho tot.  Agafem el més proper de 640X480.
  • La carpeta s’ha de guardar per si volem fer modificacions. En el cas de la nostra classe, si anem als enllaços, a la carpeta de l’assignatura, trobarem la carpeta que haurem desat amb el nostre nom. 

Ens iniciem al programa Moviemaker

És un programa molt bàsic per fer petits montatges de vídeo amb audio.

En el vídeo que realitzem podem afegir cançons de Jamendo per exemple, on hi trobem música lliure i gratuita.
A l'hora de penjar un vídeo cal veure la informació que conté, com més informació transmetem per segon més kB hi ha i més qualitat té. Per exemple, una música de 194kB està prou bé mentre que una de 300kB té molta qualitat.
  • Quan hem fet el vídeo cal clicar a mirar fotograma per saber com queda. El format estàndard és de 720X576. 
  • Si posem 25 fotogrames per segon també ens sortirà amb un tamany estàndard. Si en posem poques, quan hi ha moviments ràpids semblarà que es salti. Com menys fotogrames menys pesa l'arxiu de vídeo (per això les webcams en tenen pocs).
  • Hi ha programes amb més qualitat com el Vinacle Studio o el Premiere.
  • Quan fem el vídeo amb el Moviemaker és important copiar tot el projecte a una carpeta perquè així la podem anar traslladant sense perdre informació.

Com tallem un tros de vídeo i el posem a l'inici? 
  1. Arrossegar el vídeo al moviemaker (pantalla principal). 
  2. Clicar, Editar, Dividir. Eborrar la part que no interessa (un tros petit d'uns quants segons).
  3. Arrossegar la part seleccionada al costat esquerre. 
  4. Cal seguir una lògica cinematogràfica. 
  5. Si volem posar fotografies les hem de guardar també a la carpeta. Tots els arxius que volem posar al vídeo han d'anar a la mateixa carpeta. Seleccionem les fotografies i les arrosseguem cap al vídeo. Cada fotografia ens mostra la seva durada (exemple: 5 segons).
  6. De cada retall podem triar si volem sentir el so del vídeo o el so de la cançó que hem afegit al vídeo. L'audio es posa al vídeo de la mateixa manera que les fotografies i els retalls: seleccionar i arrossegar. Si volem posar una altra música sobre el so del vídeo ho seleccionem > editar > volum de video (seleccionem el vídeo que volem sentir). Si no volem sentir-ne cap seleccionem totes les parts.
  7. Les transicions han de lligar, no podem posar plans diferents. Si no ho podem enganxar bé és millor encadenar-ho: Seleccionar > Encadenar (seleccionar l'encadenat). Es poden ser servir però en moments comptats. Cal que mirem els diversos efectes que hi ha per lligar les seqüències.                  Els efectes els posem al segon retall perquè es produeixi el canvi entre el primer i el segon retall.
  8. Al principi, per exemple, podem posar les fotografies en sèpia perquè ens doni la sensació d'antic i després podem pixelar (efecte) i passar imatges en color, donant la sensació de present.
  9. Per editar la música: Seleccionar>eina d'audio. Per posar la música més lenta/ràpida a l'inici/final posar: Eines de música > Fosa a l'entrada/Fosa a la sortida.
  10. Per posar textos a l'inci, clicar l'opció de Inici. 
  11. Per guardar el  projecte, per tal de modificar-lo cal clicar a la primera finestreta i clicar a "Anomena i desa el projecte" o bé "Desa el projecte" si ja l'haviem desat prèviament.
  12. Un cop acabat el projecte, el guardem en format pel·lícula. Cliquem a la mateixa finestreta (a l'esquerra, la primera) a: Desa la pel·lícula > Format estàndard.
  13. Per penjar el vídeo a Youtube primer cal guardar-lo (Inici > Desa la pel·lícula). Guardar-ho tot a la carpeta que haviem creat i on hi teniem desat tots els documents que formaven part del vídeo. Posar la mida més propera a 640X480. 
  14. No esborrar mai la carpeta per si hi volem fer modificacions. A la nostra aula la tenim a la carpeta Enllaços > Carpeta de l'assignatura. 

Per anar provant els diferents efectes,  com es retalla i s'enganxa un vídeo, els colors del vídeo i totes les possibilitats que hem vist anteriorment, hem modificat un vídeo de la universitat i cadascú ha fet un vídeo d'un minut i l'ha penjat posteriorment al youtube.

El meu és aquest:

divendres, 28 d’octubre del 2011

FERRÉS, J. (1992). Vídeo y educación. Ed. Paidós. Barcelona

Hem treballat el primer capítol d'aquest llibre a classe. A casa cadascú s'ha preparat la lectura per posteriorment parlar a l'aula sobre el tema. Us mostro el meu resum i les idees que van anar sorgint a l'aula.


RESUM PRIMER CAPÍTOL
Ens trobem en el moment en què l'ésser humà ha patit les modificacions més profundes i massives de tots els temps a un ritme de vèrtic. Hi ha autors que l'anomenen l'era electrònica, la “aldea global”, l'era cientificotecnològica... L'autor Alvin Toffler l'anomena la tercera onada. La imatge ha passat a ser la primera font de comunicació. En algunes poblacions s'ha passat de la cultura de la paraula a la de la imatge sense passar pel pas intermedi de l'escriptura i el llibre. Les noves tecnologies provoquen canvis culturals que alhora generen canvis en la nostra societat: hi ha una interrelació entre les tecnologies, la cultura i les transferències socials produint un canvi radical.
Com a conseqüència d'aquests canvis els objectius i els plantejaments pedagògics de les escoles han de canviar “las instituciones escolares malgastan cada día más y más energia para preparar a los alumnos para un mundo que ya no existe” G.B Leonard i McLuhan (1972), pàg 89. Les generacions nascudes a l'era electrònica, a través dels mitjans tecnològics de masses té una nova visió del món, aquest món tecnològic. A l'escola no se'ls prepara per l´ús racional d'aquests nous mitjans. S'ha mostrat poruga davant d'aquests canvis, excusant-se pel preu dels mitjans tecnològics didàctics a nivell personal i social. S'haurien d'integrar a l'escola per optimitzar el procés d'ensenyament-aprenentatge.
L'ésser humà sempre ha tingut por al canvi. Els canvis produeixen inseguretat, tensions i conflictes. Les escoles veuen en perill la cultura de la lletra impresa i dónen argumentacions de tipus cultural i acusen a aquests nous mitjans de ser incapacos de subtituir eficaçment als llibres. La por al canvi i la obssesió en el passat han fet que l'escola no s'adapti als canvis tecnològics i socials que es produeixen.
Frank Lloyd “Un experto es un hombre que ha dejado de pensar: sabe”. (pàg 21).
Henry Dieuzeide “La educación es la única en la que la tecnología no puede acrecentar el potencial humano, y la única actividad que se siente capaz de cambiar el mundo sin admitir que ella misma pueda sufrir alguna modificacion”. Citat per E.Calzavara i E.Celli (1975), pàg 7. Pàg 22.
Les dades comparables sobre el fracàs escolar i l'eficàcia dels mitjans de masses és alarmant. La majoria d'adolescents espanyols reben el 80% d'informació a través dels mitjans de masses. Això fa que no s'entengui perquè l'escola no prepara als joves a través d'aquests mitjans. Per tant hi ha una disociació entre l'escola i la societat, entre la realitat del món extraescolar amb la que s'imposa dins l'escola.
Pàg 23 “En el congreso de Psiquiatria Infantil celebrado en Francia en julio de 1979 se presentaron los resultados de un estudio realizado sobre tres mil niños franceses. Un 44% prefería afectivamente a la televisión que a su padre. Un 20% prefería afectivamente a la televisión que a su madre. Sólo un 36% concedía preferencia afectiva a padre y madre por encima de la televisión”.
La televisió i avui dia altres mitjans tenen molta importància des de punt de vista de les emocions, els sentiments i els continguts. 


Els hemisferis cerebrals (pàg 24)
Ambdós hemisferis participen en l'elaboració del pensament humà i la configuració del comportament.

HEMISFERI ESQUERRE HEMISFERI DRET
  • Controla el costat dret del cos.
  • Té les funcions de lectura, escriptura, càlcul, aritmètica, classificació, la lògica
  • Funcions lligades al llenguatge i l'abstracció.
  • Més sensibilitzat per les imatges
  • Desenvolupament lineal, lògic i racional del pensament, percepció d'esquemes significatius...
  • Hemisferi intel·lectual, analític, dominant i actiu.
  • Preval en el pensament analític i la lògica formal.
  • Analitzes seqüencies de coses.








Exemple: Lectura d’un llibre. Implica dos anàlisi: gramàtic (saber cada paraula què significa), lògic (entendre la frase). Són dos nivells.
(pàg 26) “el hombre que lee es un hombre deductivo, racional, analítico, riguroso, preciso”.
  • Controla el costat esquerre del cos.
  • Funcions com el reconeixement immediat dels rostres, la distinció i el record de les formes, la discriminació d'acords musicals, la reconstrucció mental de conjunts a partir de fragments.
  • Regeix les funcions espacials no verbals.
  • Major sensibilitat acústica.
  • Controla les dimensions artístiques, simbòliques, espacials i musicals.
  • Hemisferi emocional, intuïtiu, creatiu i sintètic. És el secundari, l'espiritual i receptiu.
  • Preval en tota aproximació global, concreta i emocional a la realitat.
  • Comprens el conjunt de les coses. 
Quan veus una imatge la sents (sensació) → Es una operacion sintética que se realiza primariamente de manera global” Pàg 26.

el nuevo hombre con predominio del hemisferio derecho, comprende sobretodo de un modo sensitivo, dejando que vibren todos sus sentidos. Conoce a traves de sensaciones. Reacciona ante los estímulos de los sentidos, no ante argumentaciones de la razón"pàg 26. 


“El vendedor ambulante que antaño recorría los pueblos intentaba convencer racionalmente de la bondad de su mercancía. Hoy los grandes almacenes apenas si se preocupan a dar a conocer las cualidades objectivas de los productos que venden. Sumergen al posible cliente en un clima eminentemente sensual, en el que lo que cuentan primordialmente son sensaciones visuales (escaparates, mostradores, luz y color), las sensaciones sonoras (música ambiental, eslóganes sugerentes) y sensaciones táctiles (refrigeración, aire acondicionado). Igualmente opera la publicidad..” pàg 26.
Com veiem abans els venedors explicaven les qualitats del producte que venien, ara es basen en la part emocional, en el so, la imatge... 

Els dos hemisferis tracten de diferent manera la informació i fan procesos mentals qualitativament diferents.
A la cultura occidental l'hemisferi esquerre va anar adquirint gradualment el predomini des de la civilització grega i l'imperi grecoromà. Per primera vegada torna a predominar l'hemisferi dret gracies als mitjans de masses de l'era electrònica.
Els nous mitjans de comunicació ens creen noves percepcions sensorials, noves maneres de pensar, actuar, expressar-nos...per tant creen noves formes de pensament i expressió en els procesos mentals i les pautes de percepció dels nostres sentits. Això fa que es modifiqui l'ésser humà, es crea un comportament intel·lectual i afectiu nou i un nou tipus d'intel·ligència gràcies al so i la imatge. Hi ha una nova sensibilitat i percepció de l'espai, i  la música en forma part. Allò que percebem visual i auditivament és indestriable  a l'hora de percebre la realitat. Al predominar l'hemisferi dret reaccionem a través dels estímuls dels sentits no davant argumentacions de la raó.
Pàg 25. Mc Luhan. “los medios de comunicación, cambiando el entorno, hacen surgir en nosotros relaciones únicas de percepcion sensorial. La extensión de un sentido cualquiera transforma nuestra manera de pensar y de actuar, nuestra manera de percibir el mundo. Cuando cambian estas relaciones cambia el hombre.” Hi ha un canvi en la nostra manera de pensar, de fer, d’actuar i d’entendre. 
Exemple: El descobriment de l’avió. Abans de l’existència de l’avió la gent no viatjava tant i la distància entre els països semblava molt més gran del que ara percebem. Amb l’avió les distàncies semblen molt més curtes, tot esta “aquí al costat”. Hi ha una nova visió del món després d’aquest descobriment.


Nou llenguatge
Aquest món audiovisual ha fet que neixi un nou llenguatge. No és una qüestió d'hemisferis sinó de llenguatge.  No es tracta de fer servir mitjans audiovisuals sinó d'expressar-se audiovisualment, donar prioritat a l'hemisferi que ha adquirit més importància en aquesta nova era.
Pel·lícules de Sergeo M. Eisenstein. “El cine opera de la imagen a la emoción y de la emoción a la idea”.
Quan estem al cinema no pensem, sentim: angoixa, tristesa, alegria, temor, ansia, eufòria, aburriment, nostàlgia, gelosia, sorpresa, relax, ràbia, odi, incomprensió, malenconia, confussió, curiositat, excitació, ressentiment, tendresa, empatia...
Quan sortim del cinema pensem, relfexionem. 


Exemple:


 Primavera idealitzada creada per agents publicitaris. Es va directament a l’àmbit emocional.


Claude Santelli “el lenguaje audiovisual es aquel que comunica las ideas a través de las emociones”. (pàg 28) → combina la imatge i l’audio.
Es tracta doncs de comunicar idees a través de les emocions, no únicament través de conceptes.


 P.Babin i M.F Kouloumdjian defineixen el llenguatge audiovisual mitjançant 7 trets principals:
  1. Barreja de so-paraula-imatge per tal de crear una experiència unificada.
  2. Llenguatge popular
  3. Dramatització: l'acció.
  4. Relació figura-fons, establint relacions entre els dos conceptes.
  5. Presència: el canal electrònic amplifica aquest efecte. “Se ve o se oye con todo el cuerpo”.
  6. Compsició perflashing”: aspectes que destaquen sobre un fons comú. Ex: anunci. Les imatges no tenen un significat, però amb una cançó o música donen a entendre un missatge que acostuma a ser una emoció.
  7. Encadenat de mosaic: té sentit quan es mira en conjunt. Quan no és lineal. Segueix una lògica en la qual estem habituats.  
Mc Luhan “el niño actual crece absurdo, porque vive en dos mundos, y ninguno de los dos le ayuda a crecer”. (pàg 29).

Freinet “ Este desorden cultural persistirá mientras la escuela pretenda educar a los niños con instrumentos y sistemas válidos hace cincuenta años, pero desbordados por la técnica contemporánea. Subsistirán, por una parte, la escuela, las lecciones, los brazos cruzados, las memorizaciones, los ejercicios muertos, y fuera de la escuela la borrachera de imágenes, de ilustraciones y de cine”. Pàg 29.

Mc Luhan (1968) pàg 8. “ Nuestra era de la angustia es en gran medida el resultado del esfuerzo por resolver los problemas de hoy con los medios y conceptos de ayer”. Pàg 29.

La “educación en estéreo” és la resposta al repte que els mitjans de masses han llançat a l’escola. Vol ser unificadora i integradora.  “En ocasiones será el registro artístico, global, intuitivo, gustativo, el que domine. En otros, el registro analítico, riguroso, secuencial, abstracto. Del uno al otro hay uyn puente, pero respetando los puntos de vista y las dominancias”. P. Babin i Mc Luhan (1980), pàg 125. Pàg 31 llibre. Es tracta de fer un  pont entre l’hemisferi esquerre i el dret. Això s’aconseguirà mitjançant la comunicació, el diàleg... Es passarà de les emocions a l’hemisferi racional. “Del hombre fragmentado al hombre integral” (pàg 31). L’audiovisual és un bon mitjà per aconseguir-ho ja que té la millor part dels mitjans de masses i la cultura del llibre, facilitant la unificació de l’entorn cultural i varies possibilitats expressives.  “El vídeo didáctico facilita la coherencia entre la sensibilidad del alumno, la especificidad del medio y la evolución del sistema social”. (pàg 31.) L’escola passa a ser un centre d’aprenentatge que a part de transmetre coneixements vol enriquir els alumnes amb experiències de tot tipus. “Es la oportunidad de que el alumno elabore un proyecto propio de personalidad mediante la integración de todas sus facultades físicas y psíquicas y mediante la interrelación constante con el grupo, con la clase, con la escuela, con la sociedad en general”. (pàg 32). “El vídeo es algo más que una técnica. Es un reto para la escuela”.

Per tant cal educar mitjançant l’hemisferi dret i l’esquerre, però sobretot amb el dret ja que és amb el que coneixem.