Estem alerta

Fa uns dies a classe de seminari de Practicum vam estar parlant sobre molts temes que ens preocupen a l'escola entre els quals es trobaven els deures i la pressió que sovint pateixen els infants per a "ser perfectes". He trobat dues notícies molt interessants sobre aquests temes que ens faran reflexionar no només com a mestres quant a la nostra pràctica educativa sinó també com a pares i mares en el dia a dia.

El mite dels deures




Qui és l'Alfie Kohn?


Entrevista a Carl Honoré

Qui és en Carl Honoré?

Etiquetes psiquiàtriques de trastorns inventats

Actualment sembla que està molt de moda dir que un nen/a és hiperactiu (entre d'altres trastorns) sense saber si realment ho és, sense tenir proves mèdiques que ho verifiquin, sotmetent-lo/la a medicació pel fet d'haver complert els requisits d'una llista d'ítems que en la majoria d'infants es compleix; pel simple fet de ser infants.
Cal doncs, que reflexionem sobre aquesta temàtica i que siguem prudents alhora d'etiquetar a nens i nenes tant petits.

Es tanca una etapa i se'n comença una altra de nova!

El primer semestre del primer curs de Grau d'Educació Infantil ha finalitzat. Amb ell, l'assignatura de GTIC (Gestió de la Informació i TIC) s'ha acabat, com també Educació Física, Visual i Plàstica, Música, COED (Comunicació Oral, Escrita i Digital) i el Seminari.

Per aquest motiu, la finalitat del bloc canviarà. En un principi es basava en penjar els apunts que anàvem fent a classe (sobretot els de GTIC), les eines que anàvem aprenent a utilitzar i els diferents recursos que treballàvem o comentàvem. També hi vaig penjar material que vaig creure interessant, relacionat amb l'educació, encara que no era necessari.

A partir d'ara vull publicar recursos educatius i informació educativa que consideri rellevant amb tots vosaltres. És possible que també acabi compartint alguna informació de les assignatures que tindré aquest segon semestre, però no ho puc assegurar perquè no sé com seran. Potser no publico tant sovint com aquest semestre ja que no crec que disposi de tant temps, però procuraré fer-ho setmanalment.

Espero que us hagi sigut d'ajuda aquest blog i que el seguiu visitant amb les novetats que hi aniré afegint.
Per acabar us convido a veure una exposició presentada per Tantàgora, on participarà Roser Ros. Vam tenir el privilegi de sentir dos contes seus l'últim dia de Seminari, a la Facultat. Anteriorment a Seminari la nostra mestra ens havia explicat un conte de l'autora, de fet un dels que va explicar el dia que va venir a veure'ns.
Us vull presentar el regal que ens va fer la nostra mestra de seminari, "Carta d'un infant". És un text que val la pena llegir per reflexionar-hi.

Cliqueu aquí per veure més informació sobre l'espectacle.

Fins aviat!

Conferència Àngel Castiñeira

Durant la setmana de la SAE (Setmana d'Activitats Extraordinàries) hem pogut assistir a una conferència donada pel professor Ángel Castiñeira.


Pels que no vareu assistir, el servei d'audiovisuals de la nostra  Facultat ens ha facilitat un petit resum en diversos vídeos. 

Per aprofundir sobre el tema, des de Seminari hem treballat aquest article.

La contaminació acústica

La nostra societat no dóna gens d'importància a la contaminació acústica, potser per el desconeixement dels danys irreversibles i permanents que aquesta pot causar en la nostra salut auditiva o bé perquè econòmicament no interessa suprimir o reduir les hores d'activitats lúdiques i socials que fan una activitat que supera els decibels permesos (concerts, discoteques...).

Sense anar més lluny, les activitats que realitzem en la nostra vida quotidiana fa que haguem d'escoltar sons molestos i fins i tot nocius per a la nostra oïda i a més ens és impossible decidir si volem sentir-los o no: trànsit intens, els xiulets del caixer automàtic, clàxons dels cotxes, els xiulets de les portes quan entres i surts del tren o del metro...

Com que malauradament no podrem mai prescindir d'alguns sons i sorolls de la ciutat en què vivim és important tenir en compte de reduir el volum de sons que si podem evitar com per exemple la música dels auriculars, la televisió, la música del cotxe i de casa... i reduir el màxim possible els hàbits acústics de risc (les discoteques, els concerts en viu...).

Seria molt útil fer campanyes de conscienciació ciutadana sobre els perills de la contaminació acústica, les greus conseqüències, com poder evitar-les i sobretot com prevenir-les i reduir-les al màxim. S'haurien de canviar molts hàbits perjudicials dels ciutadans i alhora seria interessant treure del mercat articles que passessin el llindar de so permès (com va fer França amb alguns walkmans) o per exemple que dos dies per setmana només estigués permès conduir el cotxe si és ocupat completament per les places de què disposa. També podrien baixar el volum d'alguns xiulets automàtics com els del caixer, els del tren o metro, els de l'autobús, els supermercats... sovint innecessaris i/o suprimir veus automàtiques massa repetitives. D'aquesta manera milloraria la nostra salut auditiva i a més no es veuria tant sobrepassada d'estímuls innecessaris.

Documentar, una mirada nova

XARXA TERRITORIAL D'EDUCACIÓ INFANTIL A CATALUNYA. Associació de mestres Rosa Sensat; Documentar, una mirada nova. Temes d'infància

Aquest llibre pertany a l'Associació de Mestres Rosa Sensat dins la col·lecció “Temes d'infància” i neix arrel de l'acord per treballar la documentació a parvularis i escoles bressol, en la Xarxa Territorial d'Educació Infantil de Catalunya. Està dividit en quatre apartats: el primer “Documentar, una mirada nova” consta de nou pàgines i ens mostra com va sorgir la documentació, exemples de les primeres escoles que van començar a documentar, les primeres fotografies que es van fer, les inquietuds d'alguns mestres que en volien aprendre cada vegada més, què entenien cadascun d'ells per documentació i perquè podria ser útil com a eina pedagògica. El segon apartat, “trenta històries, trenta mirades” ens mostren trenta experiències quotidianes de diferents infants d'edats diverses a través de les fotografies i unes breus explicacions que ens informen sobre els seus protagonistes i ens situen en la història: “ mirar o veure, menjar és alimentar-se?, qui descobreix qui?, una responsabilitat, un plaer; joc amb la llum...”. La tercera part, “sentit de la documentació seleccionada” ens explica què és la documentació, perquè serveix, quines fotografies són útils i quines no, com podem fer-ho, quins temes s'han triat i perquè, quin sentit té i la importància que se'n desprèn. Per últim, “quan la curiositat no s'esgota” ens mostra dues converses d'exemple de persones de la xarxa . En la primera dues mestres van reflexionant sobre la documentació i es van ajudant conjuntament formant així conceptes entre ambdues. En la segona s'afegeix un altre interlocutor que dóna nous punts de vista subjectius sobre els temes tractats i per tant en sorgeix una nova interpretació.

El llibre es tanca amb una pàgina d'agraïments a totes les persones de la xarxa que han fet possible aquest projecte, als protagonistes de les trenta històries de les escoles bressol i a les encarregades de documentar-les.

“Documentar, una mirada nova” ha estat escrit amb un llenguatge planer, sovint amb frases llargues però no recarregades i oracions explicatives. El llenguatge és clar i unívoc amb la finalitat que el lector entengui clarament les històries que es narren, el perquè de la documentació i quines utilitats pot tenir per als professionals de l'educació infantil.

Conèixer una nova manera d'aprendre i ensenyar en l'educació infantil és sempre un plaer. Sabia que alguns mestres feien fotografies a l'aula mentre els infants realitzaven diverses activitats però no pas que ho utilitzessin com a eina pedagògica. Sovint algunes mestres ho feien buscant una finalitat estètica i simple: perquè els pares i mares poguessin tenir un record de l'estada del seu fill/a a l'escola o bé per tenir un record dels seus alumnes. La documentació va més enllà, mostra com l'infant aprèn, experimenta, es relaciona, descobreix, explora... i no només a través d'un escrit, que és el que estem acostumats, sinó a través de fotografies i pel·lícules que fan que tot això que aprenen ho puguem veure amb més facilitat i claredat podent conservar-ho durant un temps indeterminat. A més ho podem compartir amb altres escoles i diversos nivells educatius i això fa que hi hagi més vivències, més aprenentatges i per tant més coneixements sobre les eines que podem utilitzar els professionals que treballem en l'ensenyament en aquestes edats. A més és una eina que deixa ser lliure l'infant, deixa que experimenti el seu entorn, es relacioni lliurement amb els seus companys i descobrir fins on pot arribar. Ell és el protagonista i la mestra (o el mestre) l'acompanya en el seu camí, d'aquesta manera va construint la seva autonomia. Aprèn, sense adonar-se'n, diferents maneres d'aprendre coses que el construiran com a persona i seran vitals per a la seva vida adulta. Alhora la mestra reflexiona sobre l'acció del nen/a, els seus aprenentatges i la pròpia pràctica educativa, d'aquesta manera pot reajustar-la segons els resultats obtinguts i els objectius plantejats.

A través de la documentació també es poden fer debats sobre les diferents maneres de realitzar-la, dependrà dels objectius plantejats, l'edat dels infants, el lloc, de les persones que la realitzin... Això fa que no hi hagi una única manera de documentar i ens servirà molt per veure com ho fan els altres, compartir les experiències que se'n deriven i aprendre nous punts de vista i diferents maneres de documentar.

Benvinguts/des a tots i totes al meu blog!

Em dic Lara García, sóc estudiant de Grau d’Educació Infantil a la Facultat de  Psicologia, Ciències de l’Educació i l’Esport Blanquerna, Universitat Ramon Llull.

Aquest blog ha estat creat com a eina per créixer professionalment, per a mi mateixa i per aquells/es que estiguin interessats en temes  relacionats amb l’àmbit de l’educació i vulguin informar-se sobre notícies actuals d'aquesta temàtica, també per aquelles persones que cerquin recursos educatius, com també pels que vulguin crear i/o participar en un debat sobre allò publicat o bé tinguin alguna notícia relacionada i la vulguin compartir amb altres usuaris... 
 

En definitiva, està obert a tothom que hi vulgui participar!


El blog serà renovat els dimarts i els dijous.  Espero que us sigui útil.

Gràcies per a la vostra participació.