 |
| http://www.mailxmail.com/curso-caga-tio-tradicion-navidad-catalunya/como-cagar-caga-tio-como-prepararlo |
 |
| http://blocs.xtec.cat/gloriasc/category/cancons-p3/page/4/ |
|
Títol |
Si vas a la
carnisseria |
|
Tipus |
Per fer
pessigolles.
|
|
Descripció de la
moixaina |
Posar el nen/a
assegut o dret davant l'adult amb el braç estirat. Recitem el text mentre simulem un ganivet que talla bocins de braç. A l'últim vers fem pessigolles a l'aixella. |
|
Aspectes que es
treballen |
|
|
Possibilitats
pedagògiques i recomanacions |
Té molt èxits amb
els petits. Usar el temps necessari per afavorir la complicitat que genera el recitat i el moviment. Mirar als ulls del nen mentre es simula el tallat de bocins del braç. Usar en cada vers un to de veu més agut fins el darrer on l'entonació cau cap al greu. Variar la velocitat del recitat. Experimentar les sensacions que provoca variar la pressió de contacte (no en el braç sinó en el dit per exemple). Proposar el contacte directe de la mà a la pell del nen/a sense roba. Aconseguir que no encongeixi el braç quan fem pessigolles. Provar de fer-la sense mirar, que el nen/a es tapi els ulls amb l'altre mà. Treballar amb els dos braços. Deixar que el nen/a ens faci la moixaina. Jugar amb altres materials: nines, barra de pa... Tornar a la versió inicial quan haguem treballat altres aspectes o continguts. |
|
Cançó
|
Si vas a la
carnisseria no compris carn d'aquí, ni d'aquí, ni d'aquí... sinó d'aquí que n'hi ha un bon bocí. |
|
Títol |
Titeta pon
|
|
Tipus |
Per fer pessigolles |
|
Descripció de la
moixaina |
Mà del nen/a
oberta amb el palmell amunt. Mentre recitem li piquem amb el dit index. Quan coneix la moixaina la reproduirà imitant. |
|
Aspectes que es
treballen |
|
|
Possibilitats
pedagògiques i recomanacions |
S'acaba convertint
en un joc d'imitació: el nen/a imita l'adult. S'afavoreix la conscienciació de la part tocada. Relació afectiva resultat d'una intenció comunicativa. Cal aprofitar la complicitat per enriquir amb noves propostes. Treballar amb dues mans, primer una i després l'altre. Repetir fins que sigui coneguda. Un cop assimilada fer variacions. Usar diferents entonacions en el recitat. Deixar que faci el joc al palmell de la mà de l'adult. Usar altres dits per fer titeta (índex, mig i petit). Jugar damunt de textures diferents: coixí, llibre, fusta... Delimitar un espai i que faci la titeta dins. Fer jugar les nines. Tornar a la versió inicial de la moixaina. |
|
Cançó
|
Titeta pon, pon un cucou per a dinar, per a sopar, per en (nom del nen/a) no n'hi haurà. |
|
Títol |
Del nas a la boca.
|
|
Tipus |
Per a menjar i
gruar.
|
|
Descripció de la
moixaina |
Nen/a assegut de
cara a l'adult.
Amb alguna llaminadura tocar suaument el nas i la boca de l'infant (com diu el poema). Apartar el menjar de la boca perquè no el pugui agafar. És possible que s'enfadi. |
|
Aspectes que es
treballen |
|
|
Possibilitats
pedagògiques i recomanacions |
Que l'infant ho
faci a una nina simulant que li dóna menjar.
No fer-ho a les hores dels àpats. Canviar el tempo del recitat: més ràpid i més a poc a poc. Simular la veu de diferents personatges o diferents estats d'ànim. No dir la darrera paraula del recitat perquè el nen/a protesti. |
|
Cançó
|
Del nas a la boca, de la boca al nas. Del nas a la boca no en tastaràs. |
|
Títol |
Aquest és el pare. |
|
Tipus |
De dits.
|
|
Descripció de la
moixaina |
Mà oberta amb dits
separats (infant). Recitar text tocant i bellugant un per un els dits. Començar pel dit polze i acabar amb el dit menovell. |
|
Aspectes que es
treballen |
|
|
Possibilitats
pedagògiques i recomanacions |
Recomanables per
iniciar la independència, la presa de consciència i de moviments
necessaris pels posteriors aprenentatges de la motricitat fina. Afavoreix els continguts i la connexió entre els aprenentatges. Treballem amb les dues mans. Experimentar diferents maneres de tocar i bellugar els dits. Mentre l'adult recita l'infant pot jugar amb les mans de l'adult. Fer el mateix joc amb els dits dels peus. |
|
Cançó
|
Aquest és el pare, aquesta és la mare, aquest fa les sopes, aquest se les menja totes i aquest diu: que no n'hi ha pel caganiu? |
|
Títol |
Anirem a París. |
|
Tipus |
Joc de falda per a
cavalcar. |
|
Descripció |
L'infant s'asseu a
la falda cara a nosaltres (cames eixarrancades). Mentre cantem fem bellugar el nen/a amb les nostres cames (el fem botar,cavalcar). Als tres darrers versos accelerem el moviment. |
|
Aspectes que es
treballen |
|
|
Possibilitats
pedagògiques i recomanacions
|
Hi ha una varietat
rítmica al final de la cançó. L'adult fa amb les cames tres
figures musicals diferents: blanca,negre i corxera o combinació
de corxera amb punt-semicorxera. Cal tornar a la versió inicial després de treballar altres continguts. Podem incorporar ritmes distints al moviment de les nostres cames. Podem seure el nen de maneres diferents( d'esquena... ). Fer el joc amb dos nenes o amb un nen i un ninot. Aprofitar el recitat per associar objectes i colors(cavall,el color marró...). |
|
Cançó |
Anirem a París a cavall d'un mosquit i els francesos diran quin cavall més bonic. Al pas, al pas... al trot, al trot.... al galop, al galop!!! |
|
Títol |
Son soneta |
|
Tipus de cançó |
Cançó per a fer
dormir |
|
Cançó
|
Son
soneta, vine aquí
A
la vora del coixí,
Quan
la soneta vindrà,
La/El (nom del
nen/a) s’adormirà. |
|
Títol |
La pastoreta |
|
|
Tipus de cançó |
Cançons per
escoltar |
|
|
Cançó
|
Què
li donarem a la pastoreta,
Què
li donarem per anar a ballar?
Jo
li donaria una caputxeta
I
a la muntanyeta la faria anar.
A
la muntanyeta no hi neva ni hi plou
I
a la terra plana tot el vent ho mou.
Sota
l’ombreta, l’ombreta, l’ombrí,
Flors i violes i
romaní. |
|
|
explicació |
És
una cançó molt coneguda, que s’ha de cantar amb frescor i bona
dicció. Podem expressar les diferents situacions amb la veu.
Es
pot canviar la paraula caputxeta per altres com faldilletes,
sabatetes, camiseta...
|
|
|
Títol |
Ton pare no té nas |
|
|
Tipus de cançó |
Cançó per
escoltar |
|
|
Cançó |
Ton
pare no té nas,
Ton
pare no té nas,
Ta
mare és xata,
I
es teu germà petit,
I
es teu germà petit
El
té de rata.
Ton
pare s’ha perdut,
Ta
mare el cerca,
I
es teu germà petit
seu
a la fresca.
Ton
pare fa es dinar,
Ta
mare escura
I
es teu germà petit
Talla
verdura.
Ton
pare és capellà,
Ta
mare és monja
I
es teu germà petit
Serà
canonge.
|
|
|
Explicació |
És una divertida
cançó que es mofa de la forma del nas de la gent, per cantar-la
cal una actitud divertida i desenfadada. |
|
|
Títol |
Escarabat, bum, bum |
|
Tipus |
Joc per picar
esquenes |
|
cançó |
Escarabat
bum, bum,
Posa-hi
oli, posa-hi oli,
Escarabat,
bum, bum,
Posa-hi
oli en el llum.
Si
en el llum no n’hi ha,
A
l’escalfeta, a l’escalfeta,
Si
en el llum no n’hi ha,
A
l’escalfeta n’hi haurà.
Escarabat,
escarabat,
Endevina qui t’ha
picat? |
|
Posició inicial |
Es posa el nen/a
dret davant l’adult i amb el cap amagat a la falda. |
|
moviment |
Mentre l’adult
canta li va picant l’esquena al nen marcant la pulsació. Al
final una altre persona pica l’esquena del l'infant que para tot
recitant els dos darrers versos. El nen ha d’endevinar qui l’ha
picat. |
|
Aspectes que es
treballen |
Comunicació
verbal i expressiva
Comunicació
corporal
Conscienciació
de les parts del cos, esquena
Pulsació
Timbre:
Identificació de veus conegudes
Orientació,
situació espacial a través de la veu de l’altre
Control, inhibició
de qui pica. |
|
Possibilitats
pedagògiques i recomanacions |
Picar
amb la mà oberta sobre l’esquena de l'infant. Es pot aprofitar
per a picar diferents pulsacions.
El
canvi del tempo del recitat, sense modificar la melodia també pot
ser una proposta interessant.
Fer jugar al nen
amb un ninot o un altre persona. |
|
Títol |
Peu polidor |
|
Tipus |
Joc dansat
individulal i de parella |
|
Cançó |
Peu
polidor, de la Margarideta,
Peu
polidor de la Margaridó.
Toqueu-li
el ... (peu, cap, cul..)
A
la Margarideta,
Toqueu-li
el .....
A la Margaridó. |
|
Posició inicial |
Nens drets en
rotllana, amb un nen al mig que fa de margarideta. |
|
moviment |
Durant la primera
part de cada estrofa, cada nen es toca la meteixa part del cos
anomenada, en la segona part els nens toquen la part del cos
anomenada a la “Margarideta” que és al mig de la rotllana. |
|
Aspectes que es
treballen |
Comunicació
corporal
Comprenció
verbal
Associació
d’un text a moviments concrets
Coordinació
motriu amb els companys
Realització
de dues ordres semblants
Pulsació
Les
parts del cos, nomenclatura i localització
Adquisició
de vocabulari i adjectius
Representació de
dos personatges |
|
Possibilitats
pedagògiques |
Experimenta
diferents maneres de tocar, amb la mà plana, fragant, amb la
punta dels dits, picant, fent pessigolles... També amb altres
materials guants de llana, de plàstic de tovallola ...
Cal
que el nen entengui quin personatge representa en cada moment. Es
pot fer amb parelles perquè al nen li resulti més clar el seu
paper.
Primer
cal fer la demostració amb un en i desprès demanar que ho facin
ells.
Si el joc es
realitza en rotllana una bona possibilitat per a saber el torn és
que el qui toca a la Margarideta sigui el pròxim en la rotllana i
desprès de tocar al del mig li tocara a ell estar-hi. |
