Aprenem jugant
Ahir vaig
assistir a la xerrada que varen realitzar l’Ángela i la Vanessa de “Jugar contigo”.
Vam realitzar aquesta trobada amb dos objectius bàsics: d’una banda, reflexionar
com juguen els nostres infants segons el moment evolutiu en què es troben; d’altra banda, amb quines joguines ho fan.
Van sortir a la
llum opinions i neguits sobre el joc i les joguines que partien de preguntes
similars: què és el joc? Com necessitem que siguin les joguines?
Què és el joc?
Al llarg de la
història diversos autors l’han definit de diverses maneres que varien en funció
dels diferents punts de vista (època clàssica, moderna i pedagògica). Actualment
considerem que el joc té una sèrie de característiques: és lliure, espontani,
voluntari, agradable, implica activitat (física o psíquica), ens dóna
informació sobre l’etapa evolutiva de la infància, té una funció compensadora
de desigualtats, integradora i rehabilitadora; afavoreix el procés socialitzador...
El joc és una
activitat pròpia de la infància, universal i reconeguda com un dret de l’infant en la Declaració dels Drets dels Infants (1959) que més endavant es recull en la Convenció dels Drets dels Infants (1989).
Pel que fa a la intervenció
educativa, el joc per una banda s’ha utilitzat com a element lúdic – per motivar els infants o bé aprofitant-lo per desenvolupar capacitats en la infància de
manera natural- per altra banda com a recurs
didàctic per superar determinats objectius educatius a partir de l’experiència,
la investigació i l’adquisició d’aprenentatges.
Els components
lúdics i educatius s’interrelacionen. Els infants mentre juguen aprenen i el joc és l’eina metodològica per
excel·lència, sobretot el l’Educació Infantil ja que ofereix la possibilitat d’aprendre
de manera natural i saludable.
Què són les joguines?
Les joguines no són imprescindibles per a
jugar, encara que necessàries. Qualsevol objecte pot canviar la finalitat per
la qual s’havia dissenyat i pot utilitzar-se com a joguina.
Una joguina és:
- Qualsevol objecte que en mans d’un infant incita el joc.
- Necessària però no imprescindible per a jugar.
- No n’hi ha de millors ni pitjors sinó que depenen de les necessitats dels infants en un moment determinat i en cada infant serà diferent ja que no existeix cap infant igual que un altre.
Partint d’aquesta
base i seguint els comentaris que van sorgir ahir a la xerrada referent a les
joguines i el nadal algunes de les conclusions que vam poder arribar són:
- No és tant important la quantitat de regals que regalem el dia de reis sinó la qualitat.
- Els pares i mares són els responsables de vetllar per un consum de joguines responsables. Es tracta d’un treball de família que també implica a avis, àvies, tiets, tietes... Entre tots cal prendre’n consciència.
- Joguines que tenen moltes prestacions (canten, fan llums, caminen, etc.) donen poques possibilitats de joc i un esforç pràcticament nul per l’infant (“si la joguina ho fa tot què haig de fer jo?”)
- Actualment hi ha molt consum de joguines de plàstic i colors cridaners amb poques possibilitats manipulatives.
- Hem d’estar alerta amb la sobreestimulació. Hi ha joguines que estressen no només als adults, important a tenir en compte per els infants sobretot els que tenen mesos.
- Hem de pensar també com estan dissenyades les habitacions dels nostres fills i filles: donen possibilitat al joc?, com tenim col·locades les joguines?, quantes en posem al seu abast?, les anem variant?
Les joguines de què disposen parlen per si soles. La majoria són de fusta
amb colors suaus, moltes d’elles tenen diverses funcions fet que dóna marge a
la creativitat i la imaginació dels infants. Es veu que han estat realitzades
amb cura i consciència perseguint un dels objectius més importants en la
infància com és el joc lliure.
Us deixo la web per si voleu fer una ullada, també les podeu seguir a
facebook!
Fins aviat!
