"No te rindas"

No te rindas, aún estás a tiempo

De alcanzar y comenzar de nuevo,

Aceptar tus sombras,

Enterrar tus miedos,

Liberar el lastre,

Retomar el vuelo.

No te rindas que la vida es eso,

Continuar el viaje,

Perseguir tus sueños,

Destrabar el tiempo,

Correr los escombros,

Y destapar el cielo.

No te rindas, por favor no cedas,

Aunque el frío queme,

Aunque el miedo muerda,

Aunque el sol se esconda,

Y se calle el viento,

Aún hay fuego en tu alma

Aún hay vida en tus sueños.

Porque la vida es tuya y tuyo también el deseo

Porque lo has querido y porque te quiero

Porque existe el vino y el amor, es cierto.

Porque no hay heridas que no cure el tiempo.

Abrir las puertas,

Quitar los cerrojos,

Abandonar las murallas que te protegieron,

Vivir la vida y aceptar el reto,

Recuperar la risa,

Ensayar un canto,

Bajar la guardia y extender las manos

Desplegar las alas

E intentar de nuevo,

Celebrar la vida y retomar los cielos.

No te rindas, por favor no cedas,

Aunque el frío queme,

Aunque el miedo muerda,

Aunque el sol se ponga y se calle el viento,

Aún hay fuego en tu alma,

Aún hay vida en tus sueños

Porque cada día es un comienzo nuevo,

Porque esta es la hora y el mejor momento.

Porque no estás solo, porque yo te quiero.

Mario Benedetti

No te rindas

Es tanca una etapa i se'n comença una altra de nova!

El primer semestre del primer curs de Grau d'Educació Infantil ha finalitzat. Amb ell, l'assignatura de GTIC (Gestió de la Informació i TIC) s'ha acabat, com també Educació Física, Visual i Plàstica, Música, COED (Comunicació Oral, Escrita i Digital) i el Seminari.

Per aquest motiu, la finalitat del bloc canviarà. En un principi es basava en penjar els apunts que anàvem fent a classe (sobretot els de GTIC), les eines que anàvem aprenent a utilitzar i els diferents recursos que treballàvem o comentàvem. També hi vaig penjar material que vaig creure interessant, relacionat amb l'educació, encara que no era necessari.

A partir d'ara vull publicar recursos educatius i informació educativa que consideri rellevant amb tots vosaltres. És possible que també acabi compartint alguna informació de les assignatures que tindré aquest segon semestre, però no ho puc assegurar perquè no sé com seran. Potser no publico tant sovint com aquest semestre ja que no crec que disposi de tant temps, però procuraré fer-ho setmanalment.

Espero que us hagi sigut d'ajuda aquest blog i que el seguiu visitant amb les novetats que hi aniré afegint.
Per acabar us convido a veure una exposició presentada per Tantàgora, on participarà Roser Ros. Vam tenir el privilegi de sentir dos contes seus l'últim dia de Seminari, a la Facultat. Anteriorment a Seminari la nostra mestra ens havia explicat un conte de l'autora, de fet un dels que va explicar el dia que va venir a veure'ns.
Us vull presentar el regal que ens va fer la nostra mestra de seminari, "Carta d'un infant". És un text que val la pena llegir per reflexionar-hi.

Cliqueu aquí per veure més informació sobre l'espectacle.

Fins aviat!

Poesia infantil i juvenil

Els més petits també creen poemes

Poesia Infantil i Juvenil

Ara mateix

Ara mateix enfilo aquesta agulla

amb el fil d'un propòsit que no dic

i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis

que anunciaven taumaturgs insignes

no s'ha complert, i els anys passen de pressa.

De res a poc, i sempre amb vent de cara,

quin llarg camí d'angoixa i de silencis.

I som on som; més val saber-ho i dir-ho

i assentar els peus en terra i proclamar-nos

hereus d'un temps de dubtes i renúncies

en què els sorolls ofeguen les paraules

i amb molts miralls mig estrafem la vida.

De res no ens val l'enyor o la complanta,

ni el toc de displicent malenconia

que ens posem per jersei o per corbata

quan sortim al carrer. Tenim a penes

el que tenim i prou: l'espai d'història

concreta que ens pertoca, i un minúscul

territori per viure-la. Posem-nos

dempeus altra vegada i que se senti

la veu de tots solemnement i clara.

Cridem qui som i que tothom ho escolti.

I en acabat, que cadascú es vesteixi

com bonament li plagui, i via fora!,

que tot està per fer i tot és possible.

Miquel Martí i Pol

Avets i faigs

El faig és gòtic com l'avet.

Mes l'avet puja fosc, aspriu,

sòbries les fulles, el tronc dret,

car és d'un gòtic primitiu.

Mentre el faig, trèmul somriu

amb son fullatge transparent

on l'esquirol hi penja el niu,

car és d'un gòtic floreixent.

L'avet és gòtic com el faig.

Són les agulles dels cimals

on de la llum s'hi trenca el raig.

Són les agulles sobiranes

de les eternes catedrals,

immòbils, pàl·lides, llunyanes.

Guerau de Liost

Te quiero

Tus manos son mi caricia,

mis acordes cotidianos;

te quiero porque tus manos

trabajan por la justicia.

Si te quiero es porque sos

mi amor, mi cómplice, y todo.

Y en la calle codo a codo

somos mucho más que dos.

Tus ojos son mi conjuro

contra la mala jornada;

te quiero por tu mirada

que mira y siembra futuro.

Tu boca que es tuya y mía,

Tu boca no se equivoca;

te quiero por que tu boca

sabe gritar rebeldía.

Si te quiero es porque sos

mi amor mi cómplice y todo.

Y en la calle codo a codo

somos mucho más que dos.

Y por tu rostro sincero.

Y tu paso vagabundo.

Y tu llanto por el mundo.

Porque sos pueblo te quiero.

Y porque amor no es aurora,

ni cándida moraleja,

y porque somos pareja

que sabe que no está sola.

Te quiero en mi paraíso;

es decir, que en mi país

la gente vive feliz

aunque no tenga permiso.

Si te quiero es por que sos

mi amor, mi cómplice y todo.

Y en la calle codo a codo

somos mucho más que dos.

Mario Benedetti